Arxiu de la categoria: Notícies

Solidaritza’t amb els familiars de la Residència Assistida Mn Vidal (29 març)

Els avis i àvies internats a la Residència Assistida per a Gent Gran Mossèn Vidal i Aunós, del carrer Navarra 12 de la Bordeta estan patint una greu retallada dels serveis d’assistència de l’empresa gestora de l’equipament.

Els familiars dels residents estan en lluita per defensar el dret a una atenció digna del seus familiars que es troben en situació d’extrema vulnerabilitat.

Solidaritza’t assistint a la concentració de suport que convoquem per:

  • Dimecres 29 de març de 2017
  • 19:30 hores
  • Districte de Sants Montjuïc (c/ Creu Coberta, 104)

Salvem el Projecte de la Plaça de la Farga (Març 2017)

El Centre Social de Sants s’ha adherit al Manifest per a Reivindicar el Projecte de la Farga, impulsat per Sostre Cívic, la Comissió de Festes de la Plaça la Farga i l’Hortet de la Farga per garantir la continuïtat de les activitats socials que s’hi desenvolupen des de fa més de 35 anys al terreny de la finca del carrer Noguera Pallaresa 27  i, alhora, us convidem a que doneu suport a la iniciativa.

El manifest que reproduïm a continuació demana a l’Ajuntament de Barcelona que exerceixi el dret de tempteig i retracte i compri les finques de Rossend Arús 36 i 38 i el terreny de Noguera Pallaresa 27 per cedir-les al Projecte de la Farga reconeguent, d’aquesta forma, el treball fet fins al moment per Sostre Cívic, la Comissió de Festes de la Plaça la Farga i l’Hortet de la Farga.

MANIFEST PER A REIVINDICAR EL PROJECTE DE LA FARGA

HISTÒRIA

Ja fa més de 35 anys que el terreny de l’Hortet de la Farga a Noguera Pallaresa 27, interior  d’illa de 455m2 no edificable, són utilitzats per la Comissió de Festes del mateix carrer per dur a terme, any rere any, la seva activitat de guarniment del carrer durant les Festes Majors de Sants. Aquest ús estava garantit per un acord amb l’antic propietari, el qual va cedir les claus de manera indefinida a la Comissió de Festes.

Des de l’any 2008 els baixos de Rossend Arús 38 també són utilitzats com a taller i magatzem per la Comissió de Festes que al comunicar amb l’interior d’illa formen un espai comú.

També fa 9 anys que els veïns i veïnes van enjardinar i fer horta a l’interior de l’illa transformant-ho així en un espai verd, obert pel barri i organitzat.

Així doncs l’espai s’ha convertit en un Hort Comunitari on el veïnat treballa la terra, urbanitza l’entorn o simplement gaudeix d’un espai privilegiat al cor de Sants.

És sabut que els edificis de Rossend Arús 36 i 38 i el terreny de Noguera Pallaresa van ser desallotjats fa aproximadament 9 anys. Durant tot aquest temps han estat “buits” per a la propietat, propiciant l’especulació. Aquests edificis són actualment propietat de Building Center, immobiliària de La Caixa, fruit d’una execució hipotecària.

Membres de la Comissió de Festes i de l’Hortet de la Farga juntament amb la cooperativa d’habitatges en cessió d’ús Sostre Cívic van començar un treball conjunt per garantir la continuïtat de l’activitat comunitària de la Comissió de Festes i de l’Hortet i, alhora, poder transformar-ho en un projecte integral, incorporant els habitatges cooperatius i un espai per afavorir el consum responsable, com és l’Economat Social.

PROCÉS DE NEGOCIACIÓ AMB L’AJUNTAMENT I AMB BUILDING CENTER

Ja fa un any que aquests col·lectius es van posar en contacte amb Building Center per iniciar una negociació que permetés garantir la viabilitat del projecte. En aquest sentit, la voluntat de l’equip impulsor era que l’immoble fos adquirit per Sostre Cívic i que l’Ajuntament adquirís en propietat els baixos i l’Hortet, o hi col·laborés d’alguna altra manera, per facilitar la seva posterior cessió i la viabilitat general del projecte.

Aquesta opció s’ha manifestat inviable aquest febrer, doncs Building Center ha acceptat una oferta d’un altre comprador, tot i que ja s’havia arribat a un acord verbal per a la compra. Aquest fet és un veritable perill per al barri, doncs no només posa en risc la continuïtat del projecte de La Farga, sinó que també tot fa pensar que el comprador ho pot destinar a un complex turístic de luxe, com era l’objectiu inicial de Building Center.

SUPORTS

Comptem amb el suport de prop de 3.000 signatures i d’entitats del barri.

Cal recordar que aquest cas el vàrem portar al Plenari del Districte de Sants-Montjuïc de setembre del 2015 a on, per unanimitat,  es va acordar que el terreny i el local passessin a propietat municipal per així garantir la continuïtat de les activitats socials que s’hi desenvolupen.

REIVINDICACIÓ ACTUAL

Malgrat la proposta inicial ja no és viable, l’Ajuntament té el dret d’adquirir la propietat amb preferència sobre qualsevol altre comprador en un termini de dos mesos a la compra d’aquest gràcies al dret de tempteig i retracte.

És per això que demanem a l’Ajuntament de Barcelona que exerceixi aquesta compra, reconegui el treball fet fins al moment per Sostre Cívic, la Comissió de Festes i l’Hortet de la Farga i cedeixi la totalitat dels immobles (Rossend Arús 36, Rosend Arús 38 i el terreny de Noguera Pallaresa 27) al projecte de La Farga ja que de no fer-ho, no només estaria contradient l’Acord del Plenari, sinó que també estaria afavorint l’especulació i oposant-se al treball de base de col·lectius arrelats al barri.

Sostre Cívic, Comissió de Festes plaça la Farga i Hortet de la Farga

20 de març de 2017

Vine i participa al Consell de Barri de la Bordeta (23 març)

Convocat el Consell de Barri de la Bordeta:

  • Dijous 23 de març de 2017
  • 18:30 hores
  • Sala Nova de Sant Medir (c/ Constitució, 17)

El Consell de Barri és l’òrgan de participació més proper al veïnat per poder informar-se i opinar sobre les qüestions més importants que afecten la vida del seu barri. Es reuneix com a mínim dos cops l’any i, en les seves sessions es debat sobre els plans, projectes i actuacions que tenen lloc al barri, a partir de la informació i les opinions de tots els assistents. Els acords i les propostes dels Consells de Barri es transmeten als òrgans pertinents de l’Ajuntament per tal que hi donin resposta

La lluita veïnal a la Marina (30 març)

Òmnium Sants Montjuïc organitza una taula rodona amb alguns dels protagonistes de diferents lluites veïnals que van tenir lloc als barris de la Marina, durant els anys 70, moderada per Esther Pardo que comptarà amb la presència de David Fernàndez, periodista i activista, que ens farà una introducció del que van significar aquestes lluites i la participació de Julio Baños, Emili Suárez, J. Antonio Reyes i , Joan Gascueña.
El grup Tasta Sons interpretarà una mostra de cançons reivindicatives.

  • Dijous 30 de març de 2017
  • 19 hores
  • Biblioteca Francesc Candel (c/ Amnistia Internacional, 10)

Aquest acte s’engloba dins la campanya d’Òmnium Cultural “Lluites Compartides“, un reconeixement a totes les lluites que han contribuït a construir el nostre país i pretén ser un espai per compartir, fer visible i reivindicar la feina de milers de persones anònimes que han treballat pel bé col·lectiu i han contribuït a construir un barri, un poble, una ciutat, un país i un món millor.

I el dia 1 d’abril, els mateixos protagonistes ens mostraran els indrets de la Marina on es van produir aquestes lluites. Hora de sortida: a les 11 hores al Centre Cívic Casa del Rellotge (Passeig de la Zona Franca, 116)

La Bordeta entrega a l’Ajuntament les 3024 signatures recollides per salvar el bus 91

Una cinquantena de veïns i veïnes de la Bordeta han entregat aquest migdia les 3024 signatures que s’han recollit les darreres setmanes i que donen suport al manteniment de la línia de bus 91.

Els veïnat havia estat convocat al davant de Sant Medir i han anat en manifestació pels carrers Olzinelles, Sants i Creu Coberta fins a la seu del Districte de Sants Montjuïc.

Al Districte han estat rebuts per la consellera Esther Pérez que ha manifestat el compromís de l’equip de govern de treballar conjuntament amb el veïnat per trobar una solució per la continuïtat de la línia de bus.

Tot seguit les signatures han estat entrades al registre de l’ajuntament.

Manifest per una regulació de terrasses que preservi l’espai públic com a dret col·lectiu

El Centre Social de Sants s’ha adherit al manifest impulsat per la Favb que demana que les terrasses s’insereixin en un projecte de ciutat accessible, habitable i sostenible i que, a continuació, us reproduïm:

PER UNA REGULACIÓ DE TERRASSES QUE PRESERVI L’ESPAI PÚBLIC COM A DRET COL·LECTIU

Davant la campanya promoguda per alguns lobbys econòmics destinada a modificar la regulació de terrasses a la ciutat de Barcelona per tal de preservar i ampliar els seus interessos corporatius, les entitats i col·lectius sotasignats manifestem:

Les terrasses han format part, des de fa temps, del paisatge de la ciutat i de la seva quotidianitat, i en aquest sentit han estat acceptades i acollides amb normalitat pel conjunt de la ciutadania en la mesura que l’espai ocupat se subordinava als usos públics.

Diversos factors sobrevinguts, però, han estimulat els darrers anys el creixement exponencial de les terrasses (mesures contra el tabaquisme, increment del turisme, auge de l’economia de serveis, ús i disseny qüestionables de places dures i espais per a vianants…). Aquest fenomen ha estat possible, també, per la complicitat de diferents forces municipals, que han tolerat situacions d’incompliment de les successives normatives de terrasses.

Tot plegat comporta que l’estat actual de l’espai públic a Barcelona presenti un greu deteriorament com a conseqüència de la seva apropiació a gran escala pels agents econòmics i la seva destinació a finalitats privades.

Vista l’experiència dels darrers anys, i a partir d’una anàlisi des de la perspectiva de ciutat, és hora de començar a matisar el discurs que fan lobbys i forces polítiques sobre la contribució de les terrasses a l’activitat econòmica i laboral de la ciutat, emprada com a gran coartada que justifica qualsevol irregularitat a l’espai públic:

  • El negoci de les terrasses s’insereix en un mercat local constant i cada vegada més sobresaturat per l’obertura de nous establiments (en el primer semestre de 2016 es comptabilitzaven 7.000 bars i restaurants a la ciutat, un 2,5% més que al mateix període de l’any anterior, que representa el 10% dels punts comercials), per la qual cosa el risc de crisi o bombolla en el sector sembla cada cop més plausible.
  • Les terrasses formen part d’una activitat basada en l’ús intensiu de mà d’obra i en una productivitat escassa. A nivell laboral, el sector ofereix feines precàries, salaris baixos, alta carrega de treball, horaris perllongats i temporalitat elevada. En aquest context, la defensa dels llocs de treball de la qual fan bandera les organitzacions empresarials és merament un pretext per seguir gaudint indefinidament d’una situació de privilegi.
  • El creixement i la concentració del nombre de terrasses se situa particularment als barris que suporten un major impacte i massificació turístiques, de manera que els conflictes de convivència que generen, units a problemàtiques col·laterals com l’encariment dels lloguers de la resta de locals i el tancament progressiu del comerç de proximitat, accelera el procés actual d’expulsió de veïns i veïnes de diverses zones de la ciutat i de desertificació comercial.

Per tot això, exigim que qualsevol acord de modificació de l’ordenança de terrasses incorpori els criteris i valors següents:

  • L’encaix en un projecte de ciutat inclusiva, habitable i sostenible que tingui com a objectiu preservar l’espai públic com a espai de convivència i de cohesió social.
  • La garantia d’un espai públic ordenat i la protecció dels drets a la salut, al medi ambient i la mobilitat, en matèries com soroll, horaris, descans del veïnat, avaluació sobre la salut dels efectes del fum del tabac a les terrasses, impacte mediambiental de les estufes exteriors, distàncies mínimes entre taules i cadires i mobiliari urbà per garantir l’accessibilitat.
  • L’adequació de la norma a les singularitats de cada zona i entorn, per ajustar-la en cada moment als usos i circumstàncies canviants, tot preservant el caràcter comú de l’espai públic. Aquesta adequació podria permetre l’increment controlat de terrasses en algunes zones amb criteris de sostenibilitat i garantint la mixtura d’usos i activitats econòmiques; i el decreixement en les zones amb major saturació i degradació de la convivència, com a Ciutat Vella o altres indrets, per recuperar una convivència pacificada entre veïnat i activitats.
  • En el cas d’ordenacions singulars, acordant mecanismes complementaris que evitin la conversió de l’espai afectat en un monocultiu d’establiments de restauració.
  • Pel que fa a l’elevat grau d’incompliment de la normativa (que segons dades del mateix l’Ajuntament és del 56%), resulta imprescindible el reforçament de les accions d’inspecció i l’enduriment del règim sancionador (actualment, les infraccions molt greus tenen sancions de 700 a 900€), acordant la revocació efectiva de la llicència de terrassa en casos de reincidència.
  • Des de la vessant de la fiscalitat de les terrasses, considerem necessària la revisió a l’alça dels imports de les taxes incloses a les ordenances fiscals. Els preus públics no mantenen cap concordança amb els que s’apliquen al lloguer privat dels locals, de manera que esdevenen una subvenció encoberta al titular de l’activitat, alhora que són un incentiu per a l’explotació intensiva de l’espai públic (el cost per al restaurador d’una taula situada al carrer és de tan sols 0,55 € al dia). D’altra banda, els ingressos obtinguts per l’Ajuntament per aquest concepte (7.190.830 euros en taxes l’any 2015) haurien de revertir, de manera preferent, en la minoració dels dèficits de conservació i serveis que afecten els entorns amb major concentració de terrasses, així com a actuacions d’emergència social destinades al veïnat.

Exigim que el model de terrasses no sigui determinat entre els partits polítics i els lobbys empresarials. Reclamem la participació activa del conjunt de la ciutadania, com a part directament afectada, en la definició de les seves característiques bàsiques. És necessari abordar un veritable procés públic de debat i consulta (procés que, recordem, cap govern municipal no ha promogut fins ara), que incorpori, consegüentment, el testimoni i les experiències dels veïns i veïnes afectats i les aportacions de grups i entitats vinculats amb aquesta problemàtica, garantint-ne un caràcter obert, plural i representatiu.

Emplacem al Gremi de Restauració a exhortar públicament als seus associats i, per extensió, la totalitat del sector, al compliment sense excepcions de la l’ordenança, en comptes d’encobrir o justificar irregularitats,cosal que els legitimaria davant la ciutadania. És difícil d’entendre que el guany hagi d’anteposar-se a preservar els usos públics de l’espai, com tampoc no es va entendre en el seu moment l’oposició a la llei antitabac, anteposant el lucre econòmic a la salut. L’objectiu del Gremi hauria de centrar-se en la professionalitat i la qualitat del servei.

Les entitats i col·lectius sotasignats defensem, en definitiva, que la gestió municipal de les terrasses s’ajusti a l’interès general i no al dictat dels lobbys. Per aquest motiu, ens comprometem a treballar a favor de la defensa i preservació de l’espai públic com a dret col·lectiu, fomentant la participació i el debat ciutadà i institucional, i alhora, mantenint el seguiment i denúncia de qualsevol tracte de favor envers interessos privats.

Barcelona, 23 de febrer de 2017

Hem recollit més de 3000 signatures per salvar el Bus 91

SALVAREM EL BUS 91
Ens hem de felicitar.
Ho hem aconseguit gràcies a l’esforç i tenacitat de totes les persones que heu col·laborat

I ARA, QUÈ FAREM?
Ens acompanyes a entregar-les al Districte de Sants Montjuïc?
Reserva’t el dijous 16 de març al migdia per acompanyar l’entrega de les més de 3000 signatures al Districte de Sants Montjuïc reclamant que no s’elimini el bus 91

QUAN I ON QUEDEM?

  • Dijous 16 de març de 2017
  • a les 11:30 hores
  • Davant l’església de Sant Medir (c/ Constitució, 17)
  • Anirem tots i totes al Districte de Sants Montjuïc (c/ Creu Coberta, 104)

Vine i, entre tots i totes, salvarem el Bus 91

La revista Carrer de la Favb celebra els 25 anys a Can Batlló (16 març)

El pròxim dijous 16 de març, les amigues i amics de Carrer es retrobaran per celebrar el treball conjunt, el suport mutu i l’amistat que han fet possible la continuïtat de la revista dels barris de Barcelona durant 25 anys de vida intensa:

  • Dijous 16 de marça de 2017
  • 19:30 hores
  • a l’Auditori de Can Batlló (c/ Constitució, 19)
  • Més informació: Carrer 25 Anys